Quan sentiu que qualcú posa en dubte la unitat de la llengua, els orígens de la llengua, les possibilitats de viure en català o qualsevol altra cosa per l'estil, no entreu mai a la discussió. No se'n treu res mai. Són discussions interessades. Ben segur que vosaltres no en començau mai, de discussions d'aquestes. Per què heu de discutir de coses que ja estan ben establertes? Així, doncs, qui les inicia, aquestes discussions? Ah, és clar, les inicien aquells a qui poden fer profit. Deixau-ho córrer. És possible que qualcú us vulgui provocar directament, amb un argument d'aquests. Reaccionau-hi com si us haguessin contat un acudit. Hi podeu riure un poc, si voleu, però no hi entreu. Un sol intent d'aclariment i ja heu legitimat el paper de l'interlocutor. Fixau-vos que si l'interlocutor ja us coneix com a “catalanista” (“persona normal”, diríem nosaltres), sempre intentarà convidar-vos a discutir aquests temes quan té espectadors. Si entrau a la discussió, ell farà veure als espectadors que la situació és simètrica: que els seus arguments són tan bons com els vostres i que, al cap i a la fi, tot és qüestió d'”opinió”. Vosaltres us hi rebel·lareu i passareu per persones que no respecten l'opinió dels altres. Observau que en aquest moment tota la bel·ligerància del vostre oponent dialèctic s'ha convertit en amabilitat envers els espectadors, i que vosaltres estau enfadadíssims i us costa contenir la ràbia. El vostre oponent ha guanyat.
NO DISCUTIU MAI SOBRE LA LLENGUA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada