El procés de comprensió oral té molt poc a veure amb la descodificació dels sons que sentim. Ingènuament ens pensam que la cadena de sons emesos per qui parla és rebuda pels oients i descodificada so per so. No és així, de cap manera. Pensau en alguns casos típics: (1) anau per un passadís del vostre centre d'estudi o lloc de feina i veis venir un conegut. El saludau. Només quan ja us n'heu allunyat unes quantes passes us adonau que l'altre no us ha saludat, sinó que us ha demanat l'hora. Us girau i li deis “Ai, perdona, no t'havia entès, són les deu i mitja”. (2) Anau a comprar una barra de pa al mateix forn on acudiu cada dia. La demanau, us la donen, posau un euro damunt el mostrador, n'esperau el canvi de cinc cèntims, no us el donen i deis “i el canvi?” i us diuen “t'he dit 'és un euro', és que ha pujat”. Què ha passat aquí? Ho hem sentit, sí, però no ho hem descodificat. Per què? Perquè no escoltam com ens pensam que escoltam. La cosa va més o menys així: analitzam l'entorn (passadís, forn, etc.), hi situam l'interlocutor (conegut, dependent, etc.), recorrem a la memòria de situacions semblants (“em dirà bon dia”, “em demanarà 95 cèntims”, etc.), mobilitzam els recursos lèxics i gramaticals per contestar (“bon dia”, “gràcies”, etc.), comprovam que la previsió és adequada analitzant gests, intensitat de la veu i entonació i, només, qualque paraula, no totes; a continuació contestam i, un cop acabada la interacció, repassam el que ha passat i, si de cas, ho corregim. Aquest és l'esquema d'una interacció oral senzilla: (1) anàlisi de la situació, (2) establiment d'una expectativa, (3) preparació de l'expressió, (4) actuació, i (5) anàlisi i correcció.
EN GENERAL NO CAL RECONÈIXER TOTES LES PARAULES DE L'ALTRE PER CONVERSAR. LA INFERÈNCIA A PARTIR D'ELEMENTS NO VERBALS ÉS MOLT MÉS IMPORTANT. NO PASSEU PENA: L'ALTRE US COMPRÈN ENCARA QUE NO PARLI CATALÀ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada