Desgraciadament molt sovint sentim a dir coses com “Jo ja m'hauria llançat a parlar català, però és que els catalanoparlants em parlen en castellà”. Aquest tipus de conducta dels catalanoparlants és clarament immoral i atempta directament contra l'obligació d'ensenyar que tenim tots els ciutadans. No insultau ningú si li parlau en català. Ben al contrari, l'ajudau. Aquesta és una actuació cívica que, si us ha de produir cap efecte, només us pot fer sentir orgullosos. Ben igual que quan evitau pel carrer que qualcú caigui o colliu un paper de terra per tirar-lo a una paperera. Certes persones políticament motivades poden intentar fer-vos sentir culpables perquè els parlau en català. No caigueu en el seu joc. En casos greus fins i tot poden causar un conflicte obert en públic. No us altereu. En aquestes situacions val més no discutir. Teniu la raó de part vostra. Mostrau-vos amables, donau a conèixer que no compreneu la reacció de l'altre, somreis comprensivament movent el cap d'un costat a l'altre: això sempre us farà trobar aliats entre els espectadors de l'escena. I, sobretot, quan us allunyeu del lloc dels fets, reforçau la vostra actitud amb un orgull ben legítim d'haver complert amb un deure cívic. Si en tots els camps tothom es comportàs com vosaltres, tot aniria millor.
PARLAR SEMPRE EN CATALÀ ÉS ENSENYAR EL QUI NO SAP: N'HEU D'ESTAR ORGULLOSOS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada