dimarts, 7 de juny del 2011

8. Viviu a un territori on el català és llengua oficial

El català és llengua oficial de les illes Balears i teniu dret que l'administració i les empreses de més de tres empleats us tractin en català. Recordau sempre que a l'hora de sol·licitar un servei o de negociar un preu o de protestar per un mal servei l'interlocutor sempre tindrà avantatge si us fa canviar de llengua. Exigiu el dret d'expressar-vos en català i DE SER TRACTATS en català. D'aquest dret en depenen d'altres que sustenten la vostra condició de ciutadans i de consumidors. Apreneu a demanar les coses, no per no “ferir” l'administració o les empreses, sinó perquè inicialment costa fer un exercici d'exigència. El nostre tarannà és pacífic i sempre ho ha de ser, però justament allà on es conculca un dret d'un ciutadà, allà ha començat a perdre's la pau. Feis-ho d'aquesta manera: dirigiu-vos en català a la persona que us ha d'atendre; si aquesta us contesta en castellà somreis fent cara d'estranyesa, com si us passàs una cosa inesperada; quan l'altre acabi digau “perdó...?”, i, si l'altre continua en castellà, digau, sense perdre el somriure, “és que jo això no ho entenc molt bé i m'estimaria més que m'ho digués en català”. Si l'altre canvia de llengua, per malament que parli el català, deixau-ho córrer, ja està bé perquè la temptació que vosaltres canvieu de llengua ja estarà conjurada. Ara bé, si l'altre continua en castellà, digau amablement: “que no em pot atendre una persona que parli en català?”, i esperau reposta. Manteniu-vos ferms, però amables en l'expressió. L'amabilitat és el vostre suport. Mentre sigueu conscients de la vostra pròpia amabilitat en el tracte no dubtareu de si estau actuant correctament. Si el vostre interlocutor vol trencar les regles del joc, actuarà contra aquesta amabilitat vostra: intueix que si us treu del solc entrareu en el seu terreny i aleshores us vencerà, probablement amb el suport dels espectadors. No sortiu de la vostra bombolla de feblesa amable: convenceu-vos que el vostre paper no és imposar la vostra llengua, és demanar ajuda des de la feblesa. Si sabeu transmetre aquesta sensació minareu la resistència de l'altre i li provocareu sentiments de culpabilitat. Haureu guanyat.

NO RENUNCIEU ALS VOSTRES DRETS, PERÒ EXERCIU-LOS DE MANERA INTEL·LIGENT.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada